Arribàvem a França amb molta il·lusió, no nomes per realitzar la prova en si, sinó per viure una setmana junts preparant el que fins ara havia sigut el major repte per a la majoria de participants de l’equip.
El dilluns ja estàvem instal·lats al poble de les 21 corbes màgiques i ens vam organitzar de meravella per nedar un parell de dies, sortir en bici un altre i córrer dos vegades per adaptar-nos als 2000m d’altitud i reconèixer el circuit de cursa peu.
El dimecres teníem el nostre primer objectiu, animar a l’Inés, que participava al seu primer triatló amb 8 anyets. Pells de gallina, tots cridant i llàgrimes dels pares al veure com arribava la més petita de l’equip a meta, tot una campiona que no oblidarà que l’Alpe d’Huez va ser el seu primer Triatló. Felicitats Inés i família!
Ja el divendres va arribar el nostre torn. Els nervis es feien presents, la muntanya de 13km i més de 1000m de desnivell positius ho mereixien. Amb algun imprevist, arranquem el triatló al migdia, amb sol i el llac du Verney en perfectes condicions per nedar.
Vam aconseguir finalitzar tots la prova, que va resultar una mica més dura del que preveiem degut a les rampes que vam patir la majoria de l’equip. I es que encara que els dies previs vam menjar a la perfecció, ens vam adaptar al port i a l’altitud, tots els triatlons sempre tenen un aprenentatge que donar-nos. La baixada de temperatura respecte a Catalunya i la convivència en gran grup ens va fer oblidar beure la quantitat d’aigua que necessitàvem i la majoria vam acabar deshidratats i amb moltes rampes. Encara això, vam lluitar i aconseguir arribar a la línia de meta on ens esperàvem els uns als altres.
Sens dubte va ser una gran experiència, que vam viure tots amb molta intensitat i de la que ens portem un record increïble. L’any que ve repetim equip?
