Segona competició i duatló de la tremporada. El ritme no para i els nostres vikings están donant el màxim. A la ciutat de Reus ens esperava una proba ràpida, de perfil menys exigent que a Castellar, però no per això menys dura. En aquest cas la velocitat era el més important. Haviem de volar, sense baixar la guàrdia i mantenint el ritme a les cames.
Arribem a les pistes d’atletisme i ho deixem tot preparat a boxes. Sembla com si ens faltés alguna cosa, i es que a comparació dels triatlons, necessitem menys material i la transició es fa més ràpida i fàcil. Així que les bicis, els casc i les botes queden ben col·locades per arribar i sortir en un pis pas de la transició. La Carla Palomar, ben contenta, feia estrena en competició de la nova bici i tot prometia un bon segment – i oi tant, no va defraudar-.
Queden uns minuts perquè arranqui el duatló i comencem a escalfar. Uns quilòmetres a ritme suau, exercicis de tècnica i mobilitat articular. Ara sí, xoc de mans i nervis a flor de pell. Primera sortida. Les noies fan una volta a la pista -van volar a 3:30 min/km- i continuen a fora per fer les 3 voltes de la cursa a peu. Els nois, arraquen i creuen la línia de sortida. Volta ràpida i cap al ciurcuit. Primers 5k en marxa. Ara toca utilizar el cap, baixem una mica el ritme i ho fixem al de competició, ho tenim ben après -començar fort i mantenir-.
Acabades les 3 voltes, tots a la T1. Agafem la bici i cap al segon segment, ens queden uns 20 km per endavant. El recorregut era per disfrutar. Poc desnivell i amb unes bones rectes on ben bé no vam baixar de 30km/h. Tot i que el vent no era gaire fort, sobre la bici és una lluita, acoblar-se, anar a roda i fer relleus era clau per ser ràpids sense fatigar-se en excés. El Fran i el Carlos A. volaven; tots dos a la mateixa grupeta, aconseguint un molt bon ritme, com un tret i ja es van plantar a la T2 per fer els últims 2k del segon segment a peu.
Últim esforç. Al baixar de la bici els bessons semblen pedres de foc, però res ens atura. Pensar que només queden 2 voltes ens fa lluitar encara més fort. Tenim la meta a tocar. Últim gir i última pujada, els ànims dels familiars i amics ens ajuden a fer un sprint final. Els primers companys en arribar esperàven a meta per rebre a la resta amb crits d’ànim. Això torna a demostrar que som una familia vikinga, tots per tots.
A aquesta proba el Club Triatló Cornellà va tornar a puntuar amb l’equip masculí i sumada a la classificació del duatló de Castellar ens fa convertir-nos en… segons a la Lliga de Clubs Masculins de IIa Divisió de Duatló de Carretera! Ho hem tornat a fer, la marea verda és imparable.
Aquest diumenge ens espera el Duatló per equips del Prat i estem entrenant a tope. La setmana promet; fixant ritmes, tàctiques d’equips i fent assajos de duatló -i també algún partidet de waterpolo, no us enganyarem-. Però el que més es nota és l’esperit d’equip; il·lusió i superació compartida amb la que lluitarem i disfrutarem d’estar tots junts en un entorn esportiu incomparable. Ens veniu a animar? Us esperem!
