Recollint MMPs a la Mitja Marató de BCN

El passat diumenge 11 de Febrer ens esperava una de les curses més conegudes de Barcelona, la Mitja. Més de 16.000 runners van acudir a la cita, una participació increïble, tenint en compte l’exigència de la proba. 21k en els que els més atrevits van tornar a demostrar que l’energia del club és imparable.  Sembla que els nostres comencen a agafar-li ganes a la llarga distància, alguns sense haver fet mai una cursa d’aquestes característiques.

Salva: «Nunca había corrido más de 15km y decidí hacerlo por nuestro compañero, para darle ánimo, fuerza y apoyo!»

Tot començava a l’entrada del Parc de la Ciutadella, on vam arribar una mica nerviosos però amb més ganes que mai. Hi ha un sentiment comú, som una familia vikinga i, per això, la cursa va anar dedicada al nostre company Jaime. Un exemple de bon rotllo, de energía positiva inesgotable, de somriure i de ganes de compartir. Un membre imprescindible de la nostra petita però increíble familia a qui vam enviar ànims d’una manera molt especial.

Aitor: «La disfrutamos a más no poder, pensando muchísimo en Jaime y tirando unos de otros como verdaderos vikingos!!!»

Comencem a escalgar, un trot suau i ràpidament cap al calaix de sortida. Objectiu? I tant! Superar-nos i pescar una MMP. Tret de sortida. La Clara surt la primera, seguida d’el Juan, l’Aitor, la Raquel i el Fran. Salva, des del calaix 3, esperava amb moltíssimes ganes fer la seva primera 21k.

El recorrgut comptava amb pujades i baixades, cosa que suposava utilitzar les forces al moment oportú per mantenir el ritme. L’Aitor i el Fran, que van anar junts de principi a final, intentàven mantenir un 4:10-4:20 i paraven, també junts, als avaituallaments per agafar aigua. Les batucades i ànims dels espectadors i companys (sobretot la nostra Ana, profesional en animar a tots, quanta energia!) van ajudar a desconnectar i continuar lluitant per creuar l’arc d’arribada. Va ser a partir del km 16 quan les cames i el cap van fer de les seves i aleshores l’ajuda entre companys va convertir-se en punt crucial per continuar avançant fins a la meta. Alguns ho van notar a la rampa del km 18, però com bons vikings ho vam lluitar amb tot el que teniem -només faltaven 3k!-.

Fran V.: «Aunque sus piernas no cruzaran la meta, nuestros corazones y cabezas lo harían pensando en él.»

A mesura que arribavem a la meta, els ànims del públic, la gresca i la festa anava en augment. En aquest moment és quan més d’un calfred recorre tot el cos, la emoció és tal que ho notem a flor de pell, literalment. Runners ben contents, tots amb MMP, temps que ronden la 1h30, és a dir, tot un èxit!.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.