Estem a les portes d’acabar la temporada de Duatló d’aquest any i no ho voliem fer sense disputar el Duatló de Girona. Aquest duatló consta amb un segment de ciclisme de perfil exigent, 25 kms que sumàven un desnivell total de 298m. Tot això mentres disfrutavem de l’increïble entorn natural que ofereixen les muntanyes de la Comarca del Gironès. Un paradís ciclista que ja ens agradaria tenir ben a prop de Cornellà.
La cursa a peu va començar al costat del Pavelló Municipal Girona-Fontajau, la zona oest de la ciutat. El segment constava de 2 voltes a peu de 2,5 kms, on vam còrrer pel conegut parc de la Devesa -el parc més gran de Catalunya- i pels ponts que creuàven sobre el riu Ter. Cada volta acabava amb una rampa que feia esbufegar a més d’un duatleta i, després de la segona volta, era el punt per on ens dirigiem al box i la primera transició.
El segment de ciclisme va donar inici amb un pla per carretera principal que ens duria cap a Taialà i, d’aquí ens enfirlariem a Sant Medir, un dels punts amb una bona pujada. D’aquí continuavem cap a Adri però abans d’arribar giràvem direcció Canet d’Adri; aquest gir era el punt més alt de tota la volta, així que a partir d’aqui tocava donar-li canya a la bici, plat gran i velocitat alta, aprofitant el descens i els plans fins arribar de nou a la zona de transició.
Ara només quedava 1 volta al circuit de la cursa en la que les cames semblaven verdaderes pedres. La bici es notava i, encara que vam mantenir els ritmes de l’inici, l’esforç s’havia duplicat. Però un cop comencem el tram final, el nostre cap només pensa en creuar la meta i busquem la lluita fins al final ajudant-nos d’aquesta motivació. Passem pel segon pont, última rampa i… meta! Creuar l’arc d’arribada es una sensació que no es pot descruire, però és el moment on tot el patiment de la prova marxa i donem pas a les emocions, l’alegria de veure els companys arribar i els moments de compartir les sensacions que hem tingut en cursa.
Alguns dels participants van aprofitar la jornada per visitar la capital gironina. Triatletes i turistes alhora, passant pel Barri Vell, les escales de la Catedral, pujant a la coneguda muralla i despedint-se al cul de la lleona -on un entremeliat li va besar el cul-. I es que, d’aquesta manera, vam signar el retorn pel pròxim any a un dels duatlons més durs que hem fet.
Ara toca continuar entrenant per estar a punt per les pròximes competicions. Tenim ben aprop el Duatló de Cerdanyola, en el que puntuarem per clubs, així que no ens podem adormir. ¡A tope vikings!